dijous, setembre 6, 2018 - 10:47
COMPLIANCE PENAL - PREVENCIÓ DE RISCOS
COMPLIANCE PENAL
El Tribunal Suprem acaba de fer pública una sentència en la qual la seva Sala Penal destaca la importància que les societats mercantils implantin programes de compliment normatiu per a evitar que els seus treballadors cometin delictes com estafa, apropiació indeguda o administració deslleial.
Els 'compliance program' són "una bona praxi corporativa a l'empresa", diu la resolució de la qual ha estat ponent el magistrat Magre Servet, ja que garanteixen que no es cometin o dificultin, per exemple, les accions continuades de distracció de diners o abús de funcions.
Assenyala, a més, que aquests programes ajuden a detectar "immediatament" si aquestes conductes il·lícites arriben a realitzar-se.
La Sala recorda que ja en el conegut 'Codi Olivenza' de 1997 es van fixar uns paràmetres perquè les societats implementasen aquests programes de compliance, ja que el control intern en les empreses i la introducció d'un "model d'organització i gestió eficaç i idoni" evitaria la delinqüència comesa per directius i empleats.
D'aquesta manera, afegeixen els magistrats, l'empresa i, si s'escau, l'òrgan d'administració podria exonerar-se de la responsabilitat penal de les conductes delictives com estafa, alçament de béns, apropiació indeguda, administració deslleial, entre altres de les que serien autors seus treballadors.
L'Alt Tribunal condemna a quatre anys de presó per un delicte continuat d'apropiació indeguda i d'administració deslleial a l'ex administrador d'una empresa d'Astúries, que es dedicava a la importació de carbó d'Ucraïna. El condemnat es va apoderar, sense el consentiment del seu soci italià, de diners efectiu de la caixa i va realitzar transferències al seu compte personal sense justificar la seva destinació.
Aquestes pràctiques irregulars en la gestió van ocasionar una pèrdua de dos milions d'euros en la societat.
Si hagués existit un "adequat programa de compliment normatiu", casos com aquest "es donarien amb major dificultat" i no caldria esperar que l'Agència Tributària detecti el frau fiscal, que en aquest fet concret va portar a descobrir les apropiacions realitzades pel exadministrador.
QUE ÉS EL COMPLIANCE PENAL ?:
A causa de la importància que està adquirint la implantació d'un model de prevenció de delictes (o sistema de gestió de Compliance Penal) en tot tipus d'entitats, volem posar en el seu coneixement una breu informació sobre la seva casuística i rellevància, ja que la seva no implementació pot contraure la responsabilitat penal pels delictes comesos pel personal o administradors de les entitats, d'acord amb el que preveu l'article 31 bis del Codi penal.
La responsabilitat penal de la persona jurídica està prevista en el Codi Penal des de 2010, i en la reforma de 2015 es van establir els supòsits per a la seva atenuació o eximent, en el cas que les organitzacions s'establissin sistemes de gestió de Compliance Penal eficaços.
El Tribunal Suprem de Justícia ha dictat fins a la data 12 sentències relacionades amb la responsabilitat penal de la persona jurídica, imputant a empreses de diversos sectors (construcció, immobiliari, pedreres, etc.); mentre que les audiències provincials ja han publicat diverses desenes de decisions i s'estima que la Fiscalia maneja centenars d'imputacions a persones jurídiques en tot el territori espanyol.
QUI HA D'ADOPTAR UN SISTEMA DE GESTIÓ DE COMPLIANCE PENAL?
Totes les organitzacions o entitats privades, amb o sense ànim de lucre, independentment de la seva grandària, incloent empreses, partits polítics, organitzacions no governamentals. També les empreses privades de capital públic poden respondre penalment pels delictes comesos pels seus administradors o empleats.
COMPLIANCE A LES PIMES I ELS AUTÒNOMS:
Complir la legalitat dels codis ètics, la responsabilitat social corporativa i, en definitiva, totes les normes internes, no és una cosa que afecti únicament a les grans empreses. També l'activitat diària de les pimes i autònoms, està subjecta a aquesta sèrie de normes l'incompliment pot sortir car. Convé saber que disposar d'un model de prevenció i detecció de delictes és una de les condicions per fer contractes mercantils amb grans empreses i amb l'Administració, pel que la seva utilitat no se cenyeix a la protecció sinó a la regulació de les relacions empresarials.
PER QUÈ DELICTES RESPON UNA ORGANITZACIÓ, PÚBLICA O PRIVADA?
Hi ha un catàleg que inclou una trentena de delictes que generen responsabilitat penal a la persona jurídica. Entre ells es troben:
. Delictes contra la intimitat i violació informàtic (art. 197).
. Estafes pròpies i impròpies (art. 251 bis).
. Insolvències punibles: aixecaments i concursos punibles (art. 261 bis).
. Danys informàtics i hacking (art. 264).
. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial (art. 288)
. Delictes contra el mercat i els consumidors (art. 288).
. Descobriment i revelació de secrets d'empresa (art. 278-280).
. Desproveïment de matèries primeres (art. 281).
. Publicitat enganyosa (art. 282).
. Frau d'inversors i de crèdit (art. 282 bis).
. Facturació fraudulenta (art. 283).
. Abús d'informació privilegiada (arts. 284.3 i 285).
. Facilitació il·legal d'accés a serveis de radiodifusió i televisió (art.286).
. Corrupció entre particulars i esportiva (art. 286 bis).
. Blanqueig de capitals (art. 302).
. Delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social (art. 310 bis).
. Delictes contra els recursos naturals i el medi ambient (art. 327 i 328)
. Delictes relatius a l'energia nuclear ia les radiacions ionitzants (art. 343).
. Suborn (art. 427).
. Tràfic d'influències (art. 430).
Per exemple, una entitat en què hi hagués una denúncia d'un/a treballador/a per assetjament, i no tingués implantat un sistema Compliance Penal, es podria veure implicada en responsabilitat penal. Un altre exemple podria ser el cas que un empleat / a descarregués un programa d'internet sense les degudes llicències.
QUÈ HA DE FER UNA ORGANITZACIÓ PER QUEDAR EXEMPTA O ATENUAR LA SEVA RESPONSABILITAT PENAL?
El Codi Penal estableix que per fer valer l'eximent o l'atenuant, les organitzacions hauran d'implementar un sistema de gestió de Compliance Penal que integri els següents elements:
. Identificació i anàlisi dels riscos de comissió de delictes.
. Establiment de protocols o procediments que concretin el procés de formació de voluntat de la persona jurídica.
. Disposició de models de gestió dels recursos financers adequats.
. Imposició de l'obligació d'informar possibles riscos i incompliments al responsable del funcionament del model (Compliance Officer).
. Establiment d'un sistema disciplinari adequat.
. Verificació periòdica del model.
L'estàndard UNE 19601 sobre sistemes de gestió de Compliance Penal, primera norma espanyola certificable en la matèria, constitueix una referència de gran valor a l'hora de demostrar l'eficàcia de les mesures implementades.
QUIN ÉS EL RISC DE NO IMPLEMENTAR UN SISTEMA DE PREVENCIÓ DE DELICTES O COMPLIANCE PENAL?
Les organitzacions que resultin imputades per la comissió d'un delicte del seu personal o Administradors, podran ser sancionades amb multes milionàries (la major fins a la data és de 700 milions d'euros); dissolució de la persona jurídica; suspensió d'activitats o tancament de sucursals; inhabilitació per a sol·licitar subvencions o contractar amb l'Administració Pública; intervenció judicial.
ALCALDEALDIA
